A través dels contes es transmeten valors, models de conducta i recursos per afrontar situacions de la vida quotidiana. També els acosten a mons màgics i fantasiosos i els ajuden a conèixer la realitat. És per això que considerem el conte com un gran recurs educatiu tot i que paga la pena aturar-se a reflexionar sobre quin tipus de contes expliquem als infants d’aquesta etapa. Des de la llar ens sorgeixen algunes preguntes com: és necessari explicar-los-hi contes en els quals apareguin personatges de fantasia o que no siguin propers a ells? Cal crear temors a elements no coneguts i que no formen part del seu món real? Per què els personatges femenins acostumen a ser més dèbils?...
Avui hem representat el conte de la caputxeta vermella amb un desenllaç ben diferent!!!!
El llop no es volia menjar a la Caputxeta sinó que es volia menjar el que duia al cistell. A més, no ha estat capaç d’enredar a la espavilada Caputxeta perquè aquells ulls, aquelles orelles, aquell nas i aquella boca eren massa grans per ser de la seva estimada àvia. Finalment el conte s’ha acabat compartint entre tots: àvia, llenyataire, llop i caputxeta, el menjar del cistell.
Un cop acabat hem fet conversa amb els infants i els hem preguntat què els agradava més que el llop es mengés la Caputxeta o bé que es mengés el menjar? i sabeu quina ha estat la seva resposta? doncs amb tota claredat han dit la Caputxeta, tot i que poc a poc han anat canviant d’opinió...no us sembla interessant? És per reflexionar-hi ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada